F

Castellanades dels diaris: "TREURE PIT"

A més d'un diari fan servir aquesta expressió de treure pit, inexistent en català. No us enganyo, si us dic que jo no l'entenc. No l'entenia, més ben dit. Ho vaig haver de consultar als qui en saben més.
Ara traduïm ací la ximpleria: vol dir GALLEJAR, BRAVEJAR o FATXENDEJAR. En segons quins contextos, potser s'hi adiu també VANTAR-SE.
Exemple: La Fiscalia treu pit = La Fiscalia ES VANTA
Aturem aquesta nova llengua incomprensible dels diaris i parlem, simplement, CATALÀ! 

Castellanades dels diaris: PREGUNTAR i PREGUNTA

En Gabriel Bibiloni ens ho explica al seu bloc. La premsa (i la TV) fa servir preguntar i pregunta, però...

El verb preguntar l'hem de substituir per DEMANAR. A Mallorca bé ho diuen així, encara que al Principat hagi reculat davant de la castellanada. Quan és pronominal, direm "Em DEMANO si...", no pas "Em pregunto si..."
En alguns contexts podem usar INTERROGAR, també.

Vegem ara l'altra castellanada: el substantiu pregunta. Podem triar entre DEMANDA o QÜESTIÓ. Les DEMANDES es fan i les QÜESTIONS es posen.
"A l'interrogatori li varen fer moltes DEMANDES" o
"A l'interrogatori li varen posar moltes QÜESTIONS"

I encara més. Si nosaltres DEMANEM, l'altre RESPON, dóna una RESPOSTA, no contesta. "Contestar" és català, però solament vol dir REFUTAR, no pas RESPONDRE.

Quin diari escriu bé, sense castellanades? Ja m'ho sabreu dir...

Castellanades dels diaris: SUMAR o SUMAR-SE

El pseudollenguatge dels diaris ha introduït el verb "sumar" a tot arreu, tant en aquesta forma com en la forma pronominal. Per què? ´La resposta és evident: perquè els diaris (i la TV també) copien del castellà. És clar que el verb "sumar" és català: és una de les 4 operacions aritmètiques bàsiques. Però ara veurem l'ús que en fa la premsa:

L'independentisme suma. Ciudadanos no suma. Hem de sumar més gent a aquest projecte.

Què vol dir això? Molt simple: RES. Deduïm, pel context, que deurien voler dir que uns tenen i els altres no tenen prou escons al Parlament per a "guanyar", per a ser majoritat. Però, de fet, fot fàstic, aquesta manera de parlar (o d'escriure). "Hem d'AFEGIR més gent a aquest projecte" seria la darrera frase correcta.
...la seva forma de sumar-se... Això encara és més fastigós. En català sempre hem dit AFEGIR-SE, però ara ens volen embastardir la llengua. D'on ve, aquesta fal·lera d'un "sumar" pronominal? Em fa por que ve d'una cosa gens catalana, d'un grup de castellans que no volen parlar mai català --i encara se'n vanten-- que diuen que són independentistes. Es varen batejar "súmate", en castellà, no caldria sinó. El seu padrí és el partit pseudoindependentista ERC. Doncs d'ençà del llançament d'aquest grupet, l'ús de sumar pronominal foragita el verb català AFEGIR-SE. Ja poques vegades el veureu als diaris. I em fa l'efecte que, si ningú de bona fe volgués traduir aquell "súmate" en bon català faria AFEGEIX-TE perquè traduiria literalment de la llengua invasora. Si tenim dos dits de seny, ja sabrem que els catalans fem AFEGEIX-T'HI.

D'altres tries per a defugir l'horrible sumar-se poden ser AJUSTAR o AGREGAR.
L'estat de la nostra llengua sembla el d'un malalt terminal.

Castellanades dels diaris: INICIAR

Els catalans no ‘iniciem’ res.
En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.

Per tant l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
"iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.

Castellanades dels diaris: PLANTEJAR

Plantejar és un mot còpia del castellà "plantear", una castellanada, vaja. En Gabriel Bibiloni ens ho explica ací.
La premsa fa servir aquest mot estranger a dojo. El primer mot català que pot substituir la castellanada és CONSIDERAR. Mes no és pas la sola solució. Copio tot seguit alguns exemples del mal ús de plantejar i les seues solucions, de l'article d'en Bibiloni:

"A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima importància" (EXPOSAR, PRESENTAR, SUGGERIR)
"El problema es pot plantejar de diferents punts de vista" (EXPOSAR, FORMULAR), 
"L'argumentació va plantejar un dubte" (SUSCITAR), 
"Em planteig canviar de feina" (CONSIDERAR, PENSAR), 
"No m'ho havia plantejat" ("no ho havia CONSIDERAT", "no EN FEIA COMPTES"). 

Altres solucions possibles: PLANIFICAR, IDEAR, DEMANAR (-SE), PASSAR PEL CAP.
I segur que n'hi ha més.

Castellanades dels diaris: SERRELLS

...encara queden serrells importants que impedeixen de tancar l’acord...
...JxS i la CUP tancaven els serrells...

Són solament dos exemples d'aquesta nova llengua incomprensible que cada dia es veu més a la premsa. Diuen que és una traducció literal d'una expressió castellana. Jo poc ho sé, no l'he sentida dir mai. Però anem al significat que li atribueixen. Aquest significat és nou, no el recull cap diccionari, però, ja se sap, si ho diu la llengua del senyor, els esclaus s'afanyen a recollir-lo.

serrell = DETALL!
En castellà diuen flecos, aleshores ve el catanyol i diu serrells.
Traducció catalana de les dues frases:
...encara HI HA CAPS PER LLIGAR (o DETALLS) importants... 
JxS i la CUP LLIGAVEN CAPS (ENLLESTIEN ELS DETALLS)...
També, en comptes de LLIGAR CAPS, n'hi ha que en diuen LLIGAR MELICS.

Per acabar, un SERRELL és això que llueix al front l'Anna Gabriel:

O bé això que té aquest pàmpol tot voltant:

Castellanades dels diaris: APOSTAR PER

APOSTAR PER:
"Apostar" no és català i "apostar per" tampoc, és clar.
L'espanyolada "apostar" en català és JUGAR. L'espanyolada "aposta" en català és JUGUESCA.

Ara veurem "apostar per", construcció ben castellana, no pas catalana.
En català direm COMPROMETRE'S PER, JUGAR FORT PER, ADVOCAR PER, OPTAR PER, DECIDIR-SE PER, PRENDRE PARTIT PER, INCLINAR-SE PER, DECANTAR-SE PER, PRONUNCIAR-SE A FAVOR DE, DEFENSAR, SER PARTIDARI DE, PROMOURE, ANAR/ESTAR A FAVOR DE, IMPULSAR...

Veiem que tenim unes quantes opcions, oi? Per què el llenguatge dels diaris tria LA SOLA que NO és catalana? No vull ser mal pensat, però considero que hi ha gent, i molta, que ha triat FER DEGENERAR la llengua.


Traducció catanyol--català: COMPROMET-TE PER LA SALUT.