F

La TVC II




no sé quina impressió «us dueu» no sé quina impressió us endueu
que t'ha passat «alguna cosa»? que t'ha passat res?
confio «en ell» hi confio
«tots» em donen lliçons tothom em dóna lliçons
això no té «cap» importància això no té importància
jo ho trobo una «horterada» a mi em sembla una carrinclonada (jo ho trobo molt xaró, molt carrincló)
em van fotre la «patada» em van fotre el cop de peu
filosofia i ciència no s'han «portat» mai bé (!) filosofia i ciència no s'han avingut mai
sóc «gordo» però no idiota sóc gras però no idiota
algú et «voldria» tant com tu el «voldries» a ell (!!) algú t'estimaria tant com tu te l'estimaries
els "que" eren a l'estranger els qui eren a l'estranger (o qui era a l'estranger)
els "que" no van poder votar els qui no van poder votar (o qui no va poder votar)
el debat no ajuda "de cap manera" el debat no ajuda gens (o gota)
van decidir "tirar" dels suplents (!) van decidir usar, fer servir, aprofitar els suplents (o recórrer als suplents)
van estar més nerviosos "de" l'habitual van estar més nerviosos que de costum (o que habitualment, o que d'habitud)
va "firmar" una etapa brillant va signar una etapa brillant
no farà "tant fred" no farà tant de fred
què "és el que" poden explicar què poden explicar
haig de «resar» a Déu haig de pregar a Déu
van ajudar "en" el rescat van ajudar al rescat (o a rescatar)
un "pas" que ja s'està "donant" (!) una passa que ja s'està fent (o que ja es fa)
ha posat "de nou" "en valor" (!) ha tornat a valorar, ha revalorat
el "sol" fet que s'hagin reunit només per haver-se reunit

Paraules recomanades pel "llibre d'estil" de la CCMA

Sempre del bloc d'en Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/?p=2419), copiem aquesta altra llista de l'Ésadir amb l'explicació prèvia del lingüista:
I, finalment, tenim un capítol important de paraules excloses de la llengua dels mitjans de la Corporació. Porten l'etiqueta ús abusiu.  A la pràctica, no s’hi senten mai (amb l’excepció dels adverbis en -ment, difícils de controlar), perquè suposam que són eliminades pels correctors, o bé aquests ja han ensinistrat els redactors i locutors a no usar-les. Realment és mal d’entendre que paraules com assolir, cercar, esmentar, gaudir, preocupar-se, quasi, succeir, tanmateix i altres, completament assumides pels catalanoparlants educats, puguin tenir tanta animadversió entre alguns professionals de la llengua.
Nosaltres aprofitarem per fer ben a l'inrevés del que recomana l'Ésadir i farem servir, sempre que calgui, les paraules de la llista de l'esquerra, de color negre. Evitarem les de la dreta, les recomanades pel "llibre d'estil" de la CCMA:
Paraula refusada per «ús abusiu»
(la més genuïna, la que recomanem)
Paraula recomanada
(la que hem d'evitar)
 ambdós, ambdues  els dos, tots dos, les dues,…
 anit  ahir a la nit, aquesta nit
 argent  plata
 arranjar  arreglar
 assolir  [diverses]
 atès que  ja que
 cerca  busca
 cercar  buscar
 cigarreta  cigarret
 cloenda  clausura
 cloure  tancar
 colpejar  donar cops, etc.
 dempeus  drets
 endegar  engegar, començar, etc.
 envers  cap a, amb
 escaig  [diverses]
 esfondrar  enfonsar, caure
 esmentar  dir, anomenar
 espòs -a  marit, dona
 essencialment  sobretot
 excessivament  massa, gaire
 exclusivament  només, tan sols
 fruir  [diverses]
 gaudir  [diverses]
 mancar  faltar
 palès  clar, evident, manifest
 palesar  fer evident, evidenciar, etc.
 passa  pas
 per tal de  perquè
 permanentment  sempre
 plenament  del tot
 possiblement  potser
 posteriorment  després
 pràcticament  gairebé
 preferir  estimar-se més
 preocupar-se  amoïnar-se
 principalment  sobretot
 properament  aviat
 quant a  pel que fa a
 quasi  gairebé
 ràpidament  de pressa
 recentment  fa poc
 reeixir  tenir èxit, sortir-se’n
 restar  quedar
 seguidament  tot seguit, etc.
 sensiblement  força
 signar  firmar
 signatura  firma
 similar  semblant
 similitud  semblança
 sobtadament  de sobte, etc.
 solament  només
 sols  només
 sots- [ex. sotsdelegat]  sub [subdelegat]
 succeir  passar
 suficientment  prou
 tal vegada  potser
 tanmateix  però, tot i això, etc.
 tenir cura  cuidar
 tipus  classe
 totalment  del tot
 ultimar  enllestir
 únicament  només
 vers  cap a

Barbarismes que promou la CCMA

Aquí copiem dues llistes paral·leles tretes del bloc d'en Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/?p=2419). Fixeu-vos quantes paraules que són barbarismes ens fa empassar cada dia la TVC, per exemple. I, a còpia d'anys, han anat entrant als nostres cervells sense que ens en hàgim adonat. I no és tan sols la TV, són la majoria de diaris, les pel·lícules doblades per TV3...
Entre tots mirem d'extirpar aquest càncer que ens ha anat invadint.

Barbarisme que                              Paraula normativa
promou la CCMA                           (correcta)
________________________________________________

 a contracorrent contra corrent
 a contrarrellotge  contra rellotge
 a jutjar per  tenint en compte, atès que...
 a l’espera de  en espera de
 a l’última [estar a l’última]  [diverses]
 a menys que  llevat que, tret que
 abanderat  banderer
 acabar amb [posar fi]  [diverses]
 accidental [càrrec]  provisional
 aguantar el tipus  guardar la sang freda, etc.
 al complet  complet
 al moment  en un moment, a l’instant
 al respecte  respecte a això, etc.
 al seu pas per  quan passa per
 alcaldable  aspirant/candidat a batlle
 altell  entresolat, sostremort
 anar a menys  decaure, minvar, etc.
 anar de compres  anar a comprar
 anar de rebaixes  anar a les rebaixes
 anar de [anar de llest]  presumir de llest, etc.
 anar per lliure  per compte propi, etc.
 anorèxic  anorèctic
 apel·lar [transitiu]  apel·lar [intransitiu]
 apoplèxic  apoplèctic
 aport [ex. aport energètic]  aportació
 apreci  estima
 aprofitar [intransitiu]  aprofitar [transitiu]
 armamentístic  armamentista
 arriscar [intransitiu]  arriscar [pronominal]
 asfaltat  asfaltatge
 auspiciar  protegir, patrocinar, etc.
 avistar  veure, ullar, apercebre, albirar
 avistament  visió, etc.
 avortar [transitiu]  fer avortar
 banderí  banderó
 barco  vaixell, nau, embarcació
 berenar [transitiu: b. truita]  berenar de truita
 biombo  mampara
 bodega [de vi]  celler
 bombeig  bombatge
 bombejar  bombar
 botar [tr.: botar la pilota]  fer botar
 botellón       —
 bronca  escridassada, reny, esbroncada
 burlar [transitiu]  esquivar
 caixa tonta      —
 cana  cabell blanc
 canós -a  amb cabells blancs
 carpetovetònic       —
 casc  àrea urbana
 caspós  antiquat, ranci, etc.
 cerca i captura  crida i cerca
 cessar [transitiu]  destituir
 cita  citació
 clonació  clonatge
 cobrar-se [p.e. vides]  segar [vides]
 coixera  coixesa
 colar [ser creïble]  ser creïble, passar [això no passa]
 col·lisionar  col·lidir
 conclau  conclave
 contemplar  preveure
 contravenir [tr. ex.: c. la llei]  vulnerar, contravenir a
 conversor  convertidor
 crucigrama  mots encreuats
 culebrón  serial
 culpabilitzar  culpar, acusar
 curat  adobat, assecat
 de cara a  [diverses]
 de per si  en si
 decimonònic  del segle XIX, vuitcentista
 desaigüe  desguàs
 desaire  afront
 desairar  afrontar
 desangelat  sense encant
 desgarbat  desairós, desmanegat
 despreci  menyspreu
 despreciable  menyspreable
 despreciar  menysprear
 dessaladora  dessalinitzadora
 dessalatge  dessalinització
 desvaloritzar  desvalorar
 dimitit [l’entrenador dimitit]  dimissionari
 dinar [tr. dinar mongetes]  dinar de mongetes
 dislèxic  dislèctic
 disseccionar  fer una dissecció, analitzar
 donar a entendre  fer entendre
 donar-se pressa  afanyar-se, fer via
 empast  empastament, obturació
 en contradirecció  contra direcció
 en entredit  en qüestió
 en l’actualitat  actualment
 en solitari  sol, tot sol
 encantar [intransitiu]  encantar [transitiu]
 encotillament  encarcarament
 engegar [tr. ex.: la mostra  engega demà]  començar
 ensaladilla  ensalada russa
 ensumar-se [intuir]  ensumar
 escalfar [intransitiu]  escalfar-se
 esmorzar [tr. esmorzar truita]  esmorzar de truita
 esperpent  absurditat, horror, etc.
 estampida  desbandada
 estar de tornada  haver-ne vist de tots els colors
 estar sobre avís  estar advertit -a
 estatalitzar  estatitzar
 estela  deixant, rastre
 explosionar  explotar
 farol  fanfarronada
 farolejar  fanfarronejar
 farragós  embrollat
 flema  flegma
 flemàtic  flegmàtic
 forceig  forcejament
 formatejar  formatar
 forrar  folrar
 forro  folre
 fotomaton  cabina fotogràfica
 fugar-se  fugir
 fusteria metàl·lica  tancaments metàl·lics
 garbo  gràcia, etc.
 garrafal  majúscul, etc.
 gorro  gorra
 hemiplègia  hemiplegia
 humanitari -a [desastre, etc.]  humà -na
 irreconeixible  irrecognoscible
 jaquetó  jaca o geca, tabard
 liderat  lideratge
 lidiar  torejar
 llagrimal  llagrimer
 longeu -va  de llarga vida
 manada  ramat, esbart
 marabunta  invasió, multitud, etc.
 marejar la perdiu  fer voltes a la sínia, etc.
 maria  marihuana
 melena  cabellera
 melenut -da  cabellut -da
 membret  capçalera
 mimar  aviciar, amanyagar
 mimetitzar  imitar
 ministrable  aspirant a ministre, possible m.
 mitxelín  mulla, sacsó
 mullar-se  comprometre’s
 niqui  polo
 novatada  quintada
 nòvio -a  promès -a, xicot -a, etc.
 número [certes accepcions]  nombre
 octavilla  full volant
 okupa  esquàter
 olorar-se  ensumar, intuir
 optar a  aspirar a
 orgàsmic  orgàstic
 oscaritzable  capaç de guanyar un òscar
 pal de golf  bastó
 papanatisme  candidesa, etc.
 papilla  farinetes
 parafernàlia  aparat, etc.
 paraplègia  paraplegia
 parat -da  desocupat -da
 pas [deverbal de passar] s’assegura el pas a la final  ús de l’infinitiu s’assegura passar a la final
 passar per [el futur passa per]  [diverses]
 passota  menfotista
 passotisme  menfotisme
 pastera o patera  barca
 pèlvic  pelvià
 penjar-se [un ordinador]  blocar-se
 per comptes de  en comptes de
 per la força  per força, a la força
 per lliure  pel seu compte
 per separat  separadament
 per últim  finalment
 perfecte [adv. ho fa perfecte]  perfectament
 perilla  barbeta, barbó
 peritació  peritatge
 petroler -a  petrolier -a
 pintar bastos  anar/venir mal dades
 pipa  gra de gira-sol
 plagat  infestat
 plínton  plint
 políglota  poliglot -a
 pònting  salt amb elàstic
 posavasos  rodal, sotagot
 postular-se  presentar-se, etc.
 postura  actitud
 postureig      —
 presidenciable  aspirant/candidat a president
 promocionar [intransitiu]  promocionar-se
 publicista  publicitari
 publicitar  fer publicitat de
 tecnologia punta  tecnologia de punta
 puro  cigar
 quiniela  travessa
 quiròfan  sala d’operacions
 rabiar  enrabiar-se, estar rabiós -a
 rabieta  enrabiada, rabiola
 rajà  raja
 recapacitar  reflexionar, repensar-s’hi
 reconeixible  recognoscible
 recopilatori  compilació [f], de compilació [adj]
 recórrer [transitiu]  recórrer contra, posar recurs
 redactat  text, redacció
 refrendar  ratificar, referendar
 registrar  escorcollar
 registre  escorcoll
 regurgitar [tr. reg. el menjar]  fer regurgitar
 repercutir [tr. rep. la pujada  de l’IVA en el preu]  fer repercutir la pujada de l’IVA
 repostar  fer benzina
 repostatge  abastament, aprovisionament
 reticent  renitent, etc.
 revaloritzar  revalorar
 revelat  revelatge
 rigorositat  rigor
 rul·lo  bigudí
 rumorejar-se  córrer el rumor
 saharaui  sahrauí
 saltar pels aires  fer-se miques, anar-se’n en orris
 salvapantalles  estalvi de pantalla (Termcat)
 sarro  tosca
 segur [adv. segur que vindrà]  és segur que vindrà
 ser de [és de suposar/agrair]  s’ha de suposar/agrair
 sobrat -a  excessiu, carregós
 solapar-se  encavalcar-se
 solera  tradició, etc.
 sopar [tr. què sopes?]  de què sopes?
 sordera  sordesa
 sortir al pas  desmentir, etc.
 sortir en tromba  sortir a l'atac
 sortir per cames  Cames, ajudeu-me!
 sublevació  aixecament, insurrecció, etc.
 sublevar  revoltar, aixecar
 suggerent  suggeridor
 talentós  [diverses]
 tancar files  fer pinya
 tancar-se en banda  obstinar-se, negar-se al diàleg
 tenir taules  tenir talent
 tensionar  tensar
 tessitura  conjuntura, situació
 tetraplègia  tetraplegia
 tiet  oncle
 topo [vestit de t.]  vestit de rotlles o cercles
 torpedejar  torpedinar
 tortícolis  torticoli
 totterreny  tot terreny
 travesti  transvestit
 travestir-se  transvestir-se
 travestisme  transvestisme
 trencador  transgressor
 urgir [transitiu]  apressar, instar
 viking -a  víking
 vivencial  [diverses]
 vivenda  habitatge
 voràgine  efervescència, etc.
 xiringuito  baret, guingueta
 xiripa  xamba
 zulo  amagatall

El català de plàstic

Més que explicar el significat del títol, serà millor que reproduïm dues entrades del bloc "El clot de les ànimes", que podeu visitar. El trobareu a les pàgines amigues.

Primer article: El català de plàstic que ara s’escriu

El català de plàstic és una llengua farcida de construccions artificials. No parlo únicament de mots, tot i que la tria lèxica pot ésser-ne l’origen: parlo d’expressions fixades, de tics i crosses, d’estructura… Gastar català de plàstic vol dir renunciar a la simplicitat, a la naturalitat i a la concisió. Pot néixer d’una imitació inconscient, però sovint hi predomina la desídia, la mandra de trobar una expressió avinguda amb la llengua de sempre.
Avui, per a començar, quatre exemples:
1. «La cuina és cultura viva i aquest és el motiu pel qual sovint es troben plats semblants en llocs diferents»
Us n’adoneu que «aquest és el motiu pel qual» carrega la frase artificialment i innecessàriament? Doncs per mica que hi pensem en trobarem substituts de seguida: per això (o per aquest motiu, o per aquesta raó).
«La cuina és cultura viva i per això sovint es troben plats semblants en llocs diferents».
De vegades, la construcció no va precedida de pronom:
«Avui sabrem el motiu pel qual va presentar la dimissió»
En aquest cas, la solució encara és més fàcil:
«Avui sabrem per què va presentar la dimissió» (o ‘per què va dimitir‘, encara més simple).
He escrit «motiu pel qual» i «raó per la qual» al Google i m’ha dit que hi sortia 304.000 vegades. Si n’hi ha, de plàstic, a la xarxa!
2. «Com es pot veure en les imatges, algú ha trencat la plataforma. Es desconeix l’autor de l’acció»
És una construcció gairebé fixada: «es desconeix l’autor de l’acció». Per començar, hi ha un ús inadequat del verb desconèixer (i del verb conèixer, primerament) quan vol dir ‘no saber’, ‘ignorar’. Si resolem això, la frase ens sortirà sola:
«Com es pot veure en les imatges, algú ha trencat la plataforma. No se sap qui ho ha fet»
La cosa encara es complica més si ens ajunten «es desconeix l’autor» i «del qual»:
«Interpreta una cançó popular de la qual es desconeix l’autor»
És a dir:
«Interpreta una cançó popular que no se sap de qui és» (o ‘qui va fer‘, ‘qui va compondre‘…).»
3. «Encara no hi ha data per a l’inici de les emissions»
La família lèxica d’inici conté molt de plàstic. Els mots començament i començar, tan habituals en la parla, semblen haver desaparegut de l’escriptura i de la parla formal, com si fossin vulgars, inadequats per a expressar-se amb correcció. Tot és inici i iniciar (i finalitzar, per l’altre cap).
A més, en la frase d’exemple hi ha un altre fenomen típic del català de plàstic: s’hi fan servir substantius en compte de verbs o oracions. Si canviem data per una oració començada per quan, la frase es descabdellarà tota sola:
«Encara no se sap quan començaran les emissions»
Vegem-ho en una altra frase extreta d’un diari:
«El conseller diu que no hi ha data per a la presentació del pressupost»
És a dir:
«El conseller diu que no se sap quan es presentarà el pressupost»
4) «Se suposa que té algun familiar»
L’entrevistat (un representant d’una entitat benèfica) deia «Algun familiar tindrà». I el redactor va canviar el futur per aquesta construcció, també de plàstic, provinent de l’anglès: «Se suposa que…». Si parlem com hem parlat sempre recorrerem al verb deure i a la conjunció :
«Bé deu tenir algun familiar»
Oi que es veu clar quan t’ho diuen?
Fa anys, sense dir-ne català de plàstic, Joan Sales ja en parlava, en una carta que va adreçar a Joan Coromines:
«Crec que caldria ficar, ben ficat, dins el cap de la gent, que el català és aquesta llengua que parlem, que tot allò que diem, mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit; donar a la nostra gent la confiança que els falta, treure’ls aquest complex d’inferioritat que els fa mirar com a “vulgar” allò que ells diuen correntment. Sobretot treure’ls la mania, molt marcada, d’aplicar a la nostra llengua els caràcters de les dues veïnes, castellà i francès […]; inculcar-los que cada llengua té el seu geni propi, les seves maneres pròpies, les seves pròpies riqueses i recursos…»
Justa: no hem de pensar que allò que hem dit tota la vida és vulgar. Així no parlarem ni escriurem d’una manera artificial.
Aquest català encarcarat neix en medis periodístics, però també en tribunes institucionals i en documents burocràtics. El català de plàstic no és natural ni biodegradable. Per això convé llençar-lo al contenidor groc i canviar-lo per material reciclable. Pensem en el futur de la llengua. Siguem ecològics. Consumim productes naturals.

Segon article: L’artifici lingüístic va a més (el català de plàstic, 2)

Entre els elements més contaminants del català hi ha, sens dubte, el mot major. En el català modern és major la festa grossa d’un poble i alguna cosa més: el major d’edat, la vela major, la plana major, la missa major, la força major… Generalment, vol dir ‘més gran en dignitat, en categoria’. Abans es feia servir també per a referir-se al qui tenia més edat; per això en alguns indrets, com al sud, els majors són la gent gran, els vells. Però, deixant de banda aquests casos, quan parlem amb naturalitat no fem servir mai major. I, sobretot, és totalment desaconsellat com a comparatiu, ni que sigui en un ús absolut, com ara:
  • El referèndum pactat és el que té major consens.
  • És un dels premis literaris amb major participació d’Europa.
En casos com aquests, la solució és tan simple com canviar major per més:
  • El referèndum pactat és el que té més consens.
  • És un dels premis literaris amb més participació d’Europa
De vegades, amb l’adverbi més no n’hi ha prou i s’hi ha d’afegir gran o alt (al capdavall, major vol dir «més gran»).
  • Té el major dèficit d’Europa — Té el dèficit més gran d’Europa.        
El majorista sol consumir més elements plastificats i ens regala frases carregoses, amb entrebancs i allunyades de la naturalitat i la precisió. Mireu, si no:
  • Sembla que va adquirint major equilibri — Sembla que va millorant l’equilibri
  • Diu que és necessària una major implicació per part de la societat — Diu que cal més implicació de la societat.
  • Què podem fer perquè les persones aconsegueixin un major grau d’autonomia? — Què podem fer perquè la gent tingui més autonomia?
Aquesta família de plàstic inclou també paraules com majoria i superior, sovint acompanyades d’uns termes fixos:
  • Els infants, en la majoria de casos, es limiten a… — Els infants, molt sovint, es limiten a…
  • L’estat grava tots els premis d’un import superior a 2.500 euros — L’estat grava tots els premis de més de 2.500 euros
I després hi ha una altra autèntica plaga, que és anar a més. He fet una cerca pausada de les desenes d’exemples del Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana i no n’hi he trobat cap cas. Després he mirat el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i tampoc. Es veu que algun diccionari no normatiu ho va registrar (per què?), a can TV3 els va fer gràcia i ara els homes i dones del temps ho amollen amb aquella naturalitat. Doncs sapigueu que és plàstic.
  • Les nuvolades aniran a més — Les nuvolades creixeran
  • No són casos aïllats i aniran a més — No són casos aïllats i n’hi haurà cada vegada més
  • Si la campanya va a més, ho celebrarem — Si la campanya funciona, ho celebrarem
I, com que tot allò que puja també baixa, heus ací l’expressió oposada: anar a menys.
  • Durant la nit d’avui es preveu que les pluges vagin a menys — Durant la nit d’avui es preveu que les pluges aniran minvant
Com dèiem abans, el plàstic atreu més plàstic, i aquesta frase en tenia molt: per què hem de dir durant la nit d’avui i no Aquesta nit o Avui a la nit? I per què les pluges, en plural, si això no s’ha dit mai?:
  • Avui a la nit la pluja anirà minvant [o s’anirà esvaint, o anirà disminuint, o s’anirà dissipant, o anirà desapareixent…]
Val a dir que la construcció anar a menys sí que surt en alguns diccionaris. Per exemple, l’Alcover-Moll la registra, amb un exemple medieval i amb un significat molt restringit: «Decaure, passar a un estat inferior (de riquesa, de categoria…)»
I per acabar una construcció que fins fa deu anys no acceptava el diccionari i que no sembla gens idiomàtica: la locució conjuntiva a menys que. Trobo que faríem bé d’evitar-la.
  • No pagarà els rebuts abans de l’estiu, a menys que sigui un cas justificat — No pagarà els rebuts abans de l’estiu, tret que sigui un cas justificat [o llevat que, o excepte que…]

Catalans, no llegiu "El món"!

Acabem l'any amb una notícia trista. Hem de declarar el diari digital "El món" indigne de ser considerat un diari català. És més perillós que els diaris espanyols. És un llop amb pell d'ovella. La befa que fan de la nostra llengua no té límits. Es veu ben clar que pensen en espanyol i en fan la traducció "catalana". I això fa molt més mal que no pas si escriguessin en espanyol. La gent que no té especials coneixements del català es deixa influenciar pel que veu escrit i d'aquesta manera va engolint espanyolades a dojo.
D'aquest bloc estant ja no farem més el seguiment de les seves barbaritats. Havíem pensat que, a còpia d'assenyalar-les, faríem que escrivissin una mica millor. Ben al contrari, sembla que se'n fotin. Ho fan expressament.
Catalans, no llegiu "El món"!

X

                                                            — X
* xabacà
Xaró, vulgar, groller.
* xabola
Barraca, cabanya, cabana.
* xabolisme
Barraquisme.
* xalat
Sonat, guillat, tocat, beneit / enamorat, boig per: Està boig per una noia.
* xaleco
Armilla
* xanxullo
1. Tripijoc, martingala, negoci brut, manifasseria: Els polítics espanyols fan moltes martingales.
2. Ganga, sort, bon negoci: No és cap ganga ser president d’una mesa electoral.
* xapa
Incorrecte en el sentit de "tap d'ampolla". Cal dir tap d'ampolla, tap corona o senzillament tap..
* xapar -> xapat a l'antiga
Fet o pastat a l'antiga.
* xapurrejar
Xampurrejar.
* xapussa
Nyap, bunyol, esguerro, potineria, adob provisional, barroeria: Els qui van venir a pintar a casa van fer una potineria. Farem un adob provisional per fer anar el programa de moment (a l’ordinador). Facin algun adob per sortir del pas.
* xapusser
Matusser, potiner.
* xasco
Miquel, rebuf, refús.
* xinxar
Molestar, empipar, fer la guitza, fer la llesca, fer la tinyeta, fer la punyeta, emprenyar.

* xinxar-se
Fer-se fotre: No em va voler escoltar, doncs ara que es faci fotre!
* xiringuito
Guingueta, quiosquet: Un quiosquet de begudes a la platja.
* xistar
Piular, obrir la boca: No ha piulat en tota la tarda.
xistar -> * sense xistar
Sense dir ni piu, sense dir res, sense badar boca, sense dir ni ase ni bèstia.
* xivar
Xerrar, espiar, delatar, acusar.
* xivato
Espieta, xerraire, delator.
* xorrada
Poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria.
* xorrejar
Rajar, regalimar, regalar: Aquesta camisa regalima.
* xulo
Trempat, graciós / Presumit, fatxenda / bufó, vistós, xamós / Pinxo, perdonavides /
Desvergonyit, poca-vergonya / Macarró.

* xunga
Broma, gresca.
* xupada
Pipada (de fum) / Xuclada, xarrup, xarrupada (de líquid).
* xupar
Llepar: llepar un caramel / Xuclar, xarrupar / Xuclar: aquest paper xucla l'aigua / Pipar:
pipar un cigar / Menjar-se: els advocats se li mengen els diners / llepar-se: llepar-se els
dits / mamar-se: mamar-se el dit

* xupeton
Xuclet, xuclada.
xurro
Nyap, bunyol: Hom diu que les novel·les en espanyol de la Maria de la Pau Janer són un nyap.
* xuxeria, xuxes
Galindaina, bagatel·la, fotesa, llepolia.

V,W

                                                             — V,W
vacil·lar
No té el significat de presumir, gallejar, faronejar, fer el merda, fer ostentació de, fer
burla, acollonir.

* vagància
Ganduleria, mandra, peresa, gossera.
* valiós valiosa
Valuós, estimable, important, preuat.
* valla
Tanca, tancat, cleda, paret, reixa, barrera: Han retirat les tanques dels camps de futbol.
* varis vàries
Alguns, uns quants, diversos, diferents, un cert nombre de: Ho he sentit dir unes quantes
vegades
(no pas *vàries vegades).
vegada -> * una i una altra vegada
Una vegada i una altra.
vegada -> una vegada per totes
Una locució sinònima és una vegada per sempre.
* venider
Venidor.
ventilar
Ventilar és "fer circular l’aire per un lloc tancat". No té sentit figurat. En aquest cas cal
substituir-lo per dir, esbombar, divulgar, propalar, publicar, fer saber, comentar,
escampar: Cal esbombar els casos de corrupció del govern anterior
(no pas *ventilar els
casos de corrupció
).
* verossímil
Versemblant.
* verossimilitud
Versemblança.
* versus
Contra.
vessant
L’IEC admet el gènere femení per a vessant amb el significat de "aspecte, punt de vista".
Tradicionalment hem fet servir el masculí: Els dos vessants d’un mateix problema (millor
que: Les dues vessants d’un mateix problema).
* virgueria
Filigrana, delicadesa, meravella, exquisidesa, obra mestra: És una escultura ben bonica:
has fet una obra mestra. Faig filigranes amb la pilota
(no pas *virgueries amb la pilota).
* viruta
Encenall, floc.
vista -> * fer la vista grossa
Passar bou per bèstia grossa, fer els ulls grossos, fer com qui no hi veu.
* vivenda
Estrangerisme popularitzat per TV3 i promogut pel seu llibre d'estil, que substituirem, segons el context, pels mots genuïns catalans estatge, habitatge, pis: Per resoldre el problema de l’accés dels joves a l’habitatge, els socialistes espanyols proposen de fer pisos de 30 m2 (no pas *accés a la vivenda, ni tampoc *vivendes de 30 m2).
vistiplau
És un substantiu i va sense guionets: amb el vistiplau del president. Si va al final d’un
document per introduir la signatura del càrrec que en dóna conformitat, escriurem vist i plau.
web
Substantiu masculí. Hem de dir: lloc web, el web del Parlament de Catalunya. Però quan fa
funcions adjectives, com pàgina web, concorda amb el femení encara que elidim el
substantiu: la web per pàgina web.