F

La TVC I


En aquesta pàgina mirarem de recollir aquelles paraules i expressions que ens sembla que caldria no fer servir o que caldria esmenar. De fet, més aviat serà un recull de les errades de l'únic canal de TV que tenim al Principat, i que no són pas poques. La llengua que parlen és cada dia més difícil d'entendre. És esgarrifós sentir dir tants barbarismes. Alguns són espanyolades claríssimes, d'altres catanyolades. N'hi ha algun que ha estat acceptat pel DIEC, malauradament. Donarem, és clar, la seva correcció. Som-hi, doncs. Errades detectades de mitjan del 2015 ençà.

"dóna" la volta al món fa la volta al món
"complir" anys fer anys
"donar" passos fer passos
"dos" hores dues hores
"pateres" pasteres
"corralito" bloqueig (o blocatge) de comptes
"inclús" fins, fins i tot, àdhuc, ...i tot
la fira "arranca" la fira comença (s'arranquen les cebes, les herbes...)
"marxar" anar-se'n, fugir
"rajar" -esquerdar, esberlar, badar -acoquinar-se, arronsar-se, fer-se enrere-tallar
el govern "ha trencat la baralla" el govern ha estripat les cartes
una "tunda" una pallissa, llisada, tonyina
la "tanda" de "penaltis" la sèrie de penals
s'han "girat les tornes" s'ha girat la truita
agenda "apretada" agenda atapeïda
"octavilles" fulls, volants
"aparat" elèctric aparell elèctric
les cadires de la "nòria" les cadires de la sínia
"txivatada" espiada, ("txivato" = espieta)
"txancletes" xancletes
"està" a les "quinieles" és (figura) a les travesses
"el cert" és que no hi ha... la veritat ( o a dir veritat) és que no hi ha...
hem "escoltat" que el ministre ha dit... hem sentit que el ministre ha dit...
anaven "a per" ell se li volien tirar al damunt, el volien empaitar
les autoritats russes "treuen pit" les autoritats russes adopten una actitud desafiant
és un "farol" és una catxa
un eslògan que "resa" un eslògan que fa, que diu
"donat" que atès que, ja que
de "repent" de sobte, sobtadament, de cop i volta, tot d’una
posar "mans a l'obra" som-hi!, anar per feina, posar fil a l'agulla
l'han "pillat" l'han enxampat, agafat, pescat
quin "barco" més "guapo"! quin vaixell (quina embarcació) més bonic!
el conductor "es va donar a la fuga" el conductor va fugir, es va escapar
"l'únic" que volia era... solament volia...
quin és el vostre "judici"? què us en sembla?, quin es el vostre parer, la vostra opinió?
"ha mort" "en caure" d'un balcó s'ha mort perquè ha caigut d'un balcó (s'ha mort a causa d'haver caigut daltabaix d'un balcó)
un front ens "creuarà" un front passarà [pel cim de Catalunya]
precipitacions "degut a" aquests núvols precipitacions a causa d'aquests núvols
no "posis" aquesta cara no facis aquesta cara
han de ser "el suficientment" pacients han de ser prou pacients
per veure què "és el que" passa ara a les comarques "pròximes" per veure què passa ara a les comarques veïnes
temperatures més baixes "del que és" (o "del") normal temperatures més baixes que les normals
l'acte que han "celebrat" l'acte que han fet
el Papa "s'ha endut" llargues ovacions el Papa ha estat ovacionat llargament
"marejar la perdiu" emprenyar la gata, fer la puta i la ramoneta, fer ballar el ratolí, perdre el temps, marejar la pardala, fugir d'estudi, cercar tres peus al gat
ara no hi ha «molta» gent ara no hi ha gaire gent
de Barcelona «ens anem» a Lleida de Barcelona ens en anem (o ens n'anem) a Lleida
la cançó que «s'escoltava» a la ràdio la cançó que se sentia a la ràdio
accepten una “major” presència militar accepten més presència militar
ha “tardat” a “donar” la passada ha trigat a fer la passada
el partit es posa “costa amunt” el partit es fa costerut, difícil, de mal pelar, pelut
”joder” ja saps que m'agrada collons, coi, cony, ja saps que m'agrada
hòstia, quin “susto” hòstia, quin espant, quin ensurt, quin cangueli
si no el “pilles” des del “principi” si no el captes (culls, pesques) de bon principi (des del començament)
s'han "donat molta pressa" "per" treure la falta s'han afanyat molt a treure la falta
la quarta rebaixa "en el que portem" d'any la quarta rebaixa des de principi d'any (del començament d'any ençà)
vol "alguna cosa" "de" beure? vol res per beure?
no saps «lo» encantador que sóc no saps com en sóc, d'encantador
sense "creuar" el mig del camp sense travessar el mig del camp
el cos ha estat "localitzat" al costat de la carretera el cos ha estat trobat al costat de la carretera
Alemanya ha "retrassat" el problema Alemanya ha ajornat el problema
les cares llargues "s'han mudat" a més relaxades les cares llargues ja són més relaxades
"donem-lis" "el" que volen donem-los allò que volen
no m'agradaria "pillar" alguna cosa no m'agradaria arreplegar alguna cosa
que els "retornin" els diners que els tornin els diners
Moscou s'ha "adelantat" força Moscou s'ha avançat força
no ha concedit "ni una sola" entrevista no ha concedit cap entrevista
després d'aguantar el "tipus" en el cos a cos després d'aguantar el cop (resistir, no defallir, no afluixar, aguantar la bandera) en el cos a cos
això pot semblar una "tonteria" això pot semblar una bestiesa, ximpleria
els metges van veure "morats" els metges se les van veure de tots colors
un «remat» de cap una rematada de cap
"així li va traslladar" al president del congrés així ho va fer saber al president del congrés
va provar la porteria «des de la distància» va provar la porteria de lluny
a quina hora li dono la «papilla»? a quina hora li dono les farinetes?
tens «algun» examen? tens cap examen?
estic «fart» de polítics estic tip de polítics
no ets «gorda» no ets grassa
ets un «puto» «marica» ets un coi de marieta
te'l mires com un «bitxo raro» te'l mires com una persona estranya
el govern posa en "entredit" el govern posa en dubte (o en qüestió)
té la popularitat "pel" terra té la popularitat per terra
a "principis" de novembre del 36 a les primeries ( o al començament) del novembre del 36
ja saps "lo" presumit que és ja saps com n'és de presumit
ens vam reunir a «la bodega» de l'hotel ens vam reunir al celler de l'hotel
jo «em disposava» a dir unes paraules jo anava a dir unes paraules
»ni un sol» tret, «ni un sol» acte de violència no va agradar als «mandos» dels mossos d'esquadra cap tret, cap acte de violència no va agradar als comandaments dels mossos d'esquadra
Catalunya «juga» un paper de refugi Catalunya fa un paper de refugi
s'ho "traguen" tot s'ho empassen tot
que agafés un "bolso" que agafés una bossa
Mas ha pujat "les escales" del palau de justícia Mas ha pujat l'escala del palau de justícia
la desobediència no ens ajuda "en res" (!) la desobediència no ens ajuda gens (o gota)
immigrants han arribat "en el que portem" d'any immigrants han arribat del començament d'any ençà
"es produirà" algun ruixat caurà algun ruixat
fugir no és "una cosa" nova fugir no és res de nou
la "vivenda" social l'habitatge social
passaran a tenir-ne una "de sola" (!) ara solament en tindran una
se't congela "ràpid" se't congela de pressa
toquem "fusta" toquem ferro
ha "enviat a terra" Suàrez ha fet caure en Suàrez
un plantejament a llarg "plas" (!) un posicionament a llarg termini
"s'enduu" la mà a la butxaca posa la mà a la butxaca
"sortejant" els jugadors (!) esquivant els jugadors
"jugarà "algo" més directe (!) jugarà una mica més directe
allarguen el procés tant com "faci falta" allarguen el procés tant com calgui
un plantejament a llarg "plas" (!) un plantejament a la llarga (o a llarg termini)
els ha costat més "del" que es pensaven els ha costat més que no es pensaven
"recerca i captura" crida i cerca
la presidenta de «tots i totes» la presidenta de tothom (o de tots)
els obrers estan sempre «taladrant» els obrers sempre estan trepant (o perforant)
el servei "celebra" vint anys el servei compleix vint anys (o fa 20 anys que es va establir)

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a 6 comentaris:
Etiquetes de comentaris: ,

La llengua a la TVC

Reproduïm aquest article publicat aquí.

La llengua a TV3

Víctor Alexandre


Ja fa molt de temps que Televisió de Catalunya ha abandonat la llengua. No ho ha fet de manera formal, perquè els seus lingüistes continuen treballant-hi, però aquests, com és lògic, només supervisen els textos que els arriben. Dels que no els arriben –i n’hi ha molts–, no en saben res, tant dels serveis informatius com de la resta de programes. Els dramàtics ocupen un altre espai i no hi entrarem. Aquest abandonament es podria raonar en el sentit que la major part dels professionals que avui treballen davant la càmera han estat escolaritzats en català i ja no cal fer-los el seguiment que exigirien els d’edats més grans. És lògic. A més, el domini absolut de la llengua nacional ha de ser un requisit bàsic de tot professional de la paraula, ja sigui redactor o presentador. Si no té cap sentit que un fuster desconegui l’ús del ribot, tampoc no en té que un periodista desconegui la llengua amb què treballa. En la praxi, malauradament, no és així. La influència de la llengua espanyola és tan forta, tan invasiva, que els barbarismes són una constant, la sintaxi se’n ressent i l’arquitectura del català, en general, trontolla com una cabana infantil en un dia tramuntanat.
El problema és que això, que és excusable en un fuster, en un forner o en un pastisser, no és admissible en professionals d’una televisió pública. I tanmateix dia sí i dia també sentim: “quallar” (per ‘reeixir’), “carrera” (per ‘cursa’), “cantera” (per ‘planter’), “despedida” (per ‘comiat’), “valiós” (per ‘valuós’), “vivenda” (per ‘habitatge’), “tombona” (per ‘gandula’), “verosimil” (per ‘versemblant’), “voltereta” (per ‘tombarella’), “els demés” (per ‘els altres’), “donat que” (per ‘atès que’), “no fugeix” (per ‘no defuig’), “majoria aplastant” (per ‘majoria aclaparadora’), “ningun equip” (per ‘cap equip’), “rendir homenatge” (per ‘retre homenatge’), “arrel d’un comentari” (per ‘arran d’un comentari’), “donar-se compte” (per ‘adonar-se’n’), “fer la vista grossa” (per ‘fer els ulls grossos’), “estic a l’estadi” (per ‘sóc a l’estadi’) “tothom de peu” (per ‘tothom dret’), “tassa” (per ‘taxa’), “a no ser que” (per ‘si no és que’), “sempre i quan” (per ‘sempre que’), “per suposat” (per ‘per descomptat’), “es van donar un petó” (per ‘es van fer un petó’), “em dóna la impressió” (per ‘em fa la impressió’), i així fins a l’infinit. Això sense oblidar la pronuncia espanyola de la ‘g’ de Los Angeles i la ‘c’ de San Francisco.
Aquests errades, lògicament, tenen noms i cognoms, però no es tracta aquí d’assenyalar ningú. És la direcció de TV3 qui ha d’actuar. És TV3 qui ha de ser conscient que el rigor lingüístic de la televisió nacional de Catalunya no pot ser inferior al d’una televisió local. Em temo, però, que aquest rigor serà impossible per la senzilla raó que el nivell de la direcció és el mateix que el dels autors de les errades, cosa que és lamentable, ja que Televisió de Catalunya constitueix, per si mateixa, un referent per a milions de catalans. Els mateixos milions de catalans que la tenen per una autoritat lingüística i que conclouen diàriament que “allò que diu TV3, està ben dit”. Però no, no està ben dit, perquè si els professionals que repeteixen dia rere dia les errades esmentades tinguessin el mateix nivell d’anglès que el que tenen de català no podrien treballar mai a la BBC. Només això ja hauria de fer reflexionar TV3 i pensar que el seu desistiment de responsabilitats traeix un dels principis fundacionals de l’emissora.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Alguns barbarismes (P)



Si poseu el cursor al cim del barbarisme veureu la paraula correcta
P

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

El món: "acabar amb", espanyolada

Titular d'El món: "...criden a acabar amb la vulneració dels drets humans...". Fan igual que els de Nació digital. Han estat advertits i no rectifiquen. Per tant, altre cop a la llista negra! Que vagin fent!
Nosaltres ja sabem que el titular correcte seria: "...criden a posar fi a la vulneració dels drets humans..."

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Alguns barbarismes (N, O)



Si poseu el cursor al cim del barbarisme veureu la paraula correcta
N, O

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Alguns barbarismes (M)



Si poseu el cursor al cim del barbarisme veureu la paraula correcta
M

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris:

Alguns barbarismes: "gilipollas"



Sobre la paraula “gilipollas”

Eugeni S. Reig


Des de fa uns quants anys –no molts, la veritat– els valencianoparlants ens hem apropiat de la paraula castellana “gilipollas” que hem valencianitzat parcialment en “gilipolles”, fent-la acabar en –es en lloc de en –as, però amb la g, això sí, pronunciada a la castellana,  per a referir-nos a una persona que és estúpida, curta d’enteniment, o que fa coses estúpides. El problema que se’n deriva és doble: per un costat fem ús d’una paraula que no és de la nostra llengua i que no ens cal per a res i per un altre usem la mateixa paraula per a una gran quantitat de conceptes, pròxims però no idèntics. Així doncs, ací tenim un cas de castellanització i empobriment lingüístic alhora. Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l’estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.
Si volem dir que algú és curt d’enteniment, que té un dèficit d’intel·ligència considerable, diem que és estúpid, imbècil, idiota, neci, estult, cretí. També podem dir, simplement, que és curt o curtet.
Per a referir-nos a una persona d’una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, alficòs, bacora, badoc, bajoca, balòstia, balou, bamba, bambau, becza, beguinot, benigembla, bequinot, bergerol, bifoi, bresquilla (o ambresquilla), enza, facilitari, fava, infeliç, javaloies, macoca, sanoi, simple. I també bovo, amb v labiodental, així com el derivat bovatxa. I també les expressions mitja me’n queda i mitja me’n queda de la part del peçó.
Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda.
Aquell que té igual de tot, que no li importa ni el preocupa res, que manté una actitud d’indiferència respecte a determinades coses que se suposa que li haurien d’interessar, que no vol saber-se res d’exigències morals, polítiques o religioses i que no el preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat, que no té formalitat, que tot s’ho tira a l’esquena, que se’n fot de tot, diem que és un menfot.
Si algú, a més de no ser massa intel·ligent, fa la guitza tan com pot, és un caracollons.
Qui sempre està molestant els altres per broma, per riure’s de la reacció d’aquell a qui incomoda, és un caixcador, caixquera, caixqueta, caixquetes, emprenyador, enguiscador, enguisna, enguisneta, esqueta, fisguet, guisguet, guisquet, punxa, visquet.
De una persona inútil i mentalment estúpida diem que és un cap de suro, cudol, garrofa, soca, terròs, trompellot, trompot o, fins i tot, trompot de pi.
De qui sempre es deixa manejar pels altres, que és dèbil de caràcter i excessivament condescendent, diem que és un borrego, un butxaques, un ninot o un perot. I del marit es deixa manejar per la seua dona, que sempre fa el que li diu ella, que no té iniciativa pròpia, diem que és un braga o un collonera.
De la persona que no té trellat, que no té seny, diem que és un capbuit, un capsigrany, un capsot o un destrellatat.
De qui és curt d’enteniment, no sap res de res i, damunt, és cabut com ell a soles, diem que és un ase, un ruc o un burro.
De qui té poc trellat i poca formalitat diem que és un borinot, un moniato o un tararot.
De la persona que té l’atenció distreta, que està encantada, abismada, abstreta, diem que és un badoc o que està embadocat, emberjolat, embeulat, embovat o enxorlat.
De qui obra o parla de manera exagerada, irreflexiva i poc raonable, que no té moderació ni mesura de les coses, diem que és un destarifat.
D’una persona parada, ensopida, embadalida, diem que és un monot o un mussol.
De qui és lent i feixuc, tant des del punt de vista físic com des del punt de vista intel·lectual, diem que és un saboc o un sompo.
De la persona desordenada i descuidada en les seues accions, que fa les coses de manera precipitada i sense reflexió, que no pensa les coses abans de fer-les, diem que és un trapalatrop o un trapatroles, i també que és un atavanat, atotinat, atrontillat o atrotinat.
Si algú és incapaç de fer ben fetes (o mijanament ben fetes) determinades coses, direm que és un inepte o un negat.
La paraula castellana “gilipollas” va nàixer a mitjan segle xx. La tenim documentada per primera vegada l’any 1961. Actualment s’usa d’una manera exagerada. Recorde que quan jo era adolescent, a darreries dels 50 i primeries del 60, en el castellà de València –mai en el valencià, que quede això ben clar– s’emprava la variant “gilipolla” (en singular) que és més lògica. “Gilipolla” és una paraula composta de “gili” i “polla”. El DRAE arreplega la paraula “gilí” (amb accent damunt la i) que diu que és de procedència caló i que significa 'innocent, càndid'. Joan Coromines en el seu Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico també arreplega aquest mot del qual diu: «gilí. 'tonto, memo', del gitano español jili, 'inocente, cándido', derivado de jil 'fresco', jilar 'enfriar' [...]». La paraula està documentada per primera volta l’any 1882 però la RAE no la va acceptar, segons ens informa Coromines, fins després del 1899. El DRAE arreplega, a més, la variant “gil” que diu que s’aplica a una persona simple, i especifica que és pròpia de l’Argentina i de l’Uruguai. En efecte, en el Nuevo diccionario lunfardo de José Gobello trobem la paraula “gil” i els derivats “gilón, gilún, gilastro, gilastrón, gilimursi, gilurdo, gila, gilada, gilería i gilear”. Tots hem sentit alguna volta el tango Cambalache, d’Enrique Santos Discépolo, popularitzat per Carlos Gardel, que diu: «[...] el que no llora no mama y el que no afana es un gil.» El DRAE no arreplega cap dels derivats que apareixen en el Nuevo diccionario lunfardo. Tampoc arreplega la variant “gili” (sense accent a la i), àmpliament usada en castellà, ni la variant gilipolla (en singular). La paraula “polla” tots sabem que significa, tant en castellà com en valencià, 'gallina jove, que encara no pon', però en castellà és també una denominació vulgar del penis, accepció que en valencià no ha tingut mai. En valencià, una polla és, a banda d’una gallina jove, una xica jove, una xicona. Per consegüent, la paraula composta castellana “gilipolla” significa 'estúpid del penis' i equival a expressions com ara “tonto del pijo”, “toto del haba”, “tonto del nabo”, “tonto del carajo”, “tonto del cipote”, etc., (pronunciades habitualment amb caiguda de la d intervocàlica i debilitament extrem de la e). Actualment tothom diu “gilipollas” (en plural) que, lògicament, hauria de significar 'estúpid de diversos penis', cosa que trobe, francament, una mica estranya. El DRAE arreplega “gilipollas” –i el derivat “gilipollez”– i també “gilipuertas”. I no dic res en absolut d’altres vocables que comencen a sentir-se en el castellà del carrer com ara gilichorra, gilinabo o giliventanas que encara no s’han popularitzat gaire.
Als valencians no ens cal usar cap ni una d’aquestes paraules castellanes, no en tenim gens de necessitat. Ja hem vist que tenim un repertori genuí riquíssim al qual caldria afegir alguns vocables propis d’altres zones de l’àrea lingüística que han penetrat en la població, sobre tot en els més jóvens, a través de l’escola i els mitjans de comunicació com, per exemple, tanoca, poca-solta, desassenyat, eixelebrat, embadalit, beneit, babau, ximple, etc. Cal dir que quasi tots els mots nostrats que hem citat en aquest article admeten flexió en gènere i nombre i, a més, poden formar augmentatius, diminutius, derivats, composts, etc. Perdre tota eixa riquesa lèxica tan impressionat i substituir-la per una única paraula que, damunt, no és de la nostra llengua, és una acció que m’estime més no posar-li cap qualificatiu. Deixe que l’amic lector ho faça lliurement.
Algú em va dir una volta que això de “gilipollas” només ho diuen els que ho són. Jo, per si a un cas, procure no dir-ho mai.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Alguns barbarismes (J, L)



Si poseu el cursor al cim del barbarisme veureu la paraula correcta
J, L

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Alguns barbarismes (H, I)



Si poseu el cursor al cim del barbarisme veureu la paraula correcta
H, I

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Alguns barbarismes (G)



Si poseu el cursor al cim del barbarisme veureu la paraula correcta
G

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

El món: "rodalies", catanyol

El món: rodalies és catanyol. Han estat avisats que en català és rodalia, no pas rodalies, que només es fa servir quan afecta a més d'una població. Els trens de rodalia. Com que no han rectificat, altre cop El món és a la llista negra.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

El món: "portar" temps, espanyolada.

El diari "El món" diu en un titular:  Porto 10 anys fent una cançó.
No hi ha manera: han estat advertits diverses vegades i ells continuen fent servir portar seguit d'una quantitat de temps. Com si els anys es traginessin! Això ho fan els espanyols, no pas nosaltres. Nosaltres diríem:
Fa 10 anys que... Mireu si n'és de simple i curt dir les coses com cal: Fa.
Com que volen fer entrar el clau per la cabota, a la llista negra!

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Nació digital: "marxar", espanyolada

Al diari Nació digital trobem aquest article amb un ús i abús de l'espanyolada marxar. Frases com aquestes:
--...els refugiats que marxen de la guerra. (Els refugiats que fugen de la guerra.)
--L'equip de socorristes catalans que marxa el 26 d'abril a Lesbos. (L'equip de socorristes catalans que se'n va el 26 d'abril a Lesbos.)
-- ...refugiats que marxen de conflictes bèl·lics com el de Síria. (...refugiats que fugen de conflictes bèl·lics com el de Síria.)
--...els dies que manquen per marxar a Lesbos. (...els dies que manquen per anar-se'n, viatjar a Lesbos.)
Com que han estat avisats i no han volgut rectificar, hem d'incloure el diari, per segon cop, a la llista negra.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

Nació digital: "Acabar amb", espanyolada

Acabar amb la violència al futbol base. Llegim aquest titular al diari Nació digital.
Com que no han rectificat, després d'haver estat avisats, incloem l'article i el diari a la llista negra. No és la nostra missió fer de correctors del llenguatge, però si no en volen pagar un, no ens deixen cap més sortida.

Explicació: Aquesta frase en català significa tot el contrari del que significa en espanyol, ja que per a ells sí que vol dir destruir la violència.
Ha estat repetidament denunciat que el mal ús que acabem d’exposar de la locució acabar amb és una espanyolada, si la fem servir en els significats de fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, destruir, exterminar, aniquilar, etc.
Aquests verbs serien els que podríem fer servir correctament en la nostra llengua. Mai acabar amb.
En el cas del titular esmentat s'hi adiria eliminar: Eliminar la violència al futbol base.



De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)