A Catalunya, en català i prou!: de novembre 2016

El verb "quedar", còpia de l'espanyol

El lingüista Gabriel Bibiloni dedica un article a aquesta qüestió al seu bloc, sota el títol de «Quedar», una mostra de la «llengua còpia».
Per als qui us faci mandra de llegir l'article sencer, tot i que us el recomano, vet aquí un petit resum:
L'ús del verb «quedar», espanyol, ha pujat de manera alarmant i «els sinònims restar o romandre, clarament més genuïns, han estat massacrats els darrers trenta anys pels qui controlen la llengua dels mitjans de comunicació principals.»
L'autor ens suggereix de substituir aquest verb per restar o romandre, sempre que es pugui. Però hi haurà molts casos en què «quedar» ha adquirit d'altres significats i aleshores hem de tenir una mica d'inventiva per trobar-hi solucions alternatives. Vegem-ne alguns casos:

1. Restar
Queden quatre panets
Resten quatre panets
Ens queden dues hores per a acabar
Ens resten dues hores per a acabar
Aquesta part ha quedat sense pintar
Aquesta part ha restat sense pintar
Queda un mes per a acabar el curs
Resta un mes per a acabar el curs
2. Romandre
El president anà a l’exili i els ministres quedaren al país
El president anà a l’exili i els ministres romangueren al país
3. Resultat
El llibre ha quedat perfecte
El llibre ha sortit perfecte
4. Comportament
El ministre ha quedat molt malament
El ministre ha fet molt mala impressió
Ha quedat com un porc
S’ha comportat com un porc
Quedarem en ridícul
Farem el ridícul
5. Caure
Aquesta camisa no et queda gens bé
Aquesta camisa no et cau gens bé
6. Estar situat
Per on queda el bar?
On és el bar? / Per on cau el bar?
7. Acordar de reunir-se amb algú
He quedat amb en Joan
M’he de veure/reunir amb en Joan
Tinc un apuntament amb en Joan
Millor que quedem per a dissabte
Millor que ens vegem dissabte
8. Acabar
Aquell projecte ha quedat en res
Aquell projecte ha acabat en no res
9. Acordar
Havíem quedat que això no és correcte
Havíem convingut que això no és correcte
En què quedam?
Què acordam?
10. Per mi no quedarà
Jo faré tot el que pugui
No quedarà per falta de voluntaris
Els voluntaris no seran cap problema
11. Ús pronominal (permanència)
No us quedeu al marge
No resteu al marge
El dia de les eleccions es van quedar a casa
El dia de les eleccions van restar a casa / van romandre a casa / van estar a casa
12. Ús pronominal (esdevenir)
Va quedar-se cec
Va tornar cec
13. Ús pronominal (retenir)
Quedau-vos el llibre / amb el llibre
Guardau el llibre / El llibre pot ser vostre
14. Ús pronominal (preferir)
Em quedo amb la proposta de na Maria
M’estim(o) més la proposta de na Maria
15. Ús pronominal (burlar-se)
No et quedis amb mi [familiar]
No et fotis de mi

NacióDigital arrenca, però no diu què

En aquest article NacióDigital ens diu que "arrenca", però no diu què. Per si de cas fossin les cebes, jo ja fa temps que les vaig arrencar. Si fos una altra cosa, senyal que es mereixen figurar altre cop a la llista negra. Cap allà de pet, doncs!
Més avall veiem i lamentem que escriuen això: ~~quantes~~ més hores dedicades... En comptes de la frase correcta com més hores dedicades..., tal com indicàvem en aquesta entrada.
Una altra raó per figurar a la llista negra.

El món no deixa la llista negra: escriu sense pronoms

En un article d'El món llegim tot això de més avall.
Quina és la llengua de l'articulista? Català no ho és pas. On s'ha vist escriure sense pronoms? Per això ja hi ha l'espanyol, home! Si ho volen corregir, bé. Sinó aniran a la llista negra altre cop. QUINA VERGONYA!

s'atorguen 3 a cadascun? SE N'ATORGUEN
el guanyador s'emporta tot? S'HO EMPORTA TOT
dels quals Hillary necessitaria guanyar 54? EN NECESSITARIA
Trump necessita guanyar 106? EN NECESSITA
La victòria està? La victòria ÉS (o es troba)

No n'han fet cas? A la llista negra de pet!

Res i gens

Mirem aquest exemple. "No hem passejat gens i per això no hem vist res".
- Gens fa referència a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i
- Res fa referència al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".

Ja veiem que, encara que en castellà s'hi posa la mateixa paraula: "nada", en català, "res" i "gens" no són pas intercanviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"
El DIEC diu que "res" és un pronom i "gens" és un adverbi:
El DIEC ens diu:

RES
1 pron. Cap cosa. No m'ha donat res. -Què t'ha dit? -Res.
2 pron. no res a) Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res.
1 pron. En frases condicionals i interrogatives, alguna cosa. Si saps res de nou, digues-m'ho. Vaig al bar; que vols res?
2 com aquell qui res [o com si res]
3 no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució.

GENS
1 adv. Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà . No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
2 adv. No gens. -No et fa mal la ferida? -Gens, no me'n fa gens.
3 Gens ni mica No gens.

Amb un verb intransitiu (sense complement directe) només hi pot anar el "gens". Per exemple: "El motor no funciona gens". "Gens" fa referència al verb. Ja veiem que no es pot dir "el motor no funciona res" perquè no hi ha complement directe.
    Anàlogament la frase amb el verb intransitiu "caminar" es pot fer només amb "gens" i no pas amb "res". Podem dir: "En Joan no ha caminat gens" ("gens" referit al verb) però no "En Joan no ha caminat res" perquè no hi ha complement directe al qual es referiria el "res".
    En canvi les frases: "En Josep no menja res" , "res" fa referència a "cap cosa" (complement directe) i "En Josep no menja gens", "gens" fa referència al verb "menjar". "Gens" és un adverbi.
    Suposem que en Joan despatxa en una botiga. Si diem: "En Joan no pesa mai res", volem dir que tot ho ven sense fer servir les balances. Si diem: "En Joan no pesa gens", entenem que deu ser petit i prim.
    En la frase: "En Josep no diu res", "res" = "cap paraula", ("res" fa referència al complement del verb "dir" que és transitiu) però si volem dir el mateix amb el verb "enraonar" que és intransitiu direm: "En Josep no enraona gens". ("gens" fa referència al verb).

Amunt i avall, a dalt i a baix

Si diem: "Tiro una pilota amunt o avall" amb amunt i avall indiquem el sentit del moviment, però si diem: "Tiro una pilota a dalt o a baix", llavors amb "a dalt" o "a baix" indiquem la destinació de la pilota que tirem.
    En castellà només tenen les paraules arriba i abajo que tant indiquen el sentit com la destinació. Si volen insistir en el sentit llavors diuen "hacia arriba" i "hacia abajo". Potser és per això que, a vegades, nosaltres també diem "cap amunt" i "cap avall" que sembla, però, ben correcte, a més de poder dir, "cap a dalt" i "cap a baix".
    Posem-hi dos exemples més per tal de refermar la diferència entre el sentit del moviment (amunt i avall) i la destinació (a dalt i a baix):
"Posa-ho més avall fins que toqui a baix". La paraula enlaire podem considerar-la un sinònim exacte d'amunt en els exemples considerats.
    A vegades, amunt i avall canvien una mica el sentit en expressions com ara: "Tot el dia vaig amunt i avall" que vol dir "d'un costat a l'altre", però sense pujar ni baixar. Això no és pas estrany al català. Ben sovint sentim que un de Barcelona "puja (ve) a Figueres" o un de Figueres "baixa (va) a Barcelona" encara que tot sigui a peu pla.

Com més aviat millor

"Com" sembla un adverbi de mode però, en el cas que tenim ara, correspon al castellà "cuanto". ("Cuanto antes mejor"). Això ens fa semblar que és de quantitat. En català no es diu pas: "Quant (o quan) més aviat millor" o "Quant (o quan) abans millor" o "El més aviat possible" L'única forma catalana és: "Com més aviat millor", encara que també s'accepta "al més aviat possible". Pel que fa a aquesta segona forma d'expressió, hem de dir que cal escriure-la tal com ho hem fet i no pas com hem vist escrit a més d'un diari: "el més aviat possible".
Tenim moltes frases amb el "com" en què aquesta paraula no indica mode sinó quantitat. Per exemple: "Com més li diguis pitjor", "Com més dormo més son tinc".

    Hi ha expressions populars:
"Com més serem més riurem". "Com més grossos més talossos". "Com més li diguis pitjor". "Com més en té més en vol".

    Hem sentit moltes vegades comentaris sobre aquest tema, dient que si és quantitat, en comptes del com hi hauria d'haver el quant com en castellà que hi posa el cuanto. "Cuantos más mejor". I sembla que tinguin raó, emperò no és pas així. En català tenim la nostra manera de dir les coses i no s'ha pas de traduir del castellà.
    L'Alcover-Moll ens ho diu amb gran claredat:
    "El com introdueix frases de proporcionalitat, seguit d'adverbis com ara més, pus, menys o d'adjectius comparatius". Hi posa exemples com aquest: "Com més va, més negra nit, per tot cel trona i llampega". (Verdaguer, Idillis).

    A favor nostre farem notar que l'anglès i l'alemany, en això, fan ben igual que el català. Recordem les expressions "How much ?" i "How many?", en què "How = com" també sembla modal però el que fa és preguntar la quantitat perquè va seguit del "much (molt)" o del "many (molts)". Anàlogament en alemany: "Wie viele" i "Wie viel" que és "How many" i "How much": "wie = how = com", "viele = many = molts", "viel = much = molt".
    Recordem també: "as much" i "as many" que ens permetrien uns comentaris semblants. ("as" = "com", "much" = "molt", "many" = "molts").
    Els anglesos a vegades van per altres camins i no hi posen el how. Mirem aquesta dita popular anglesa per animar a estudiar: "The more you learn the more you earn" . En català hi hem de posar el "com": "Com més aprens més diners guanyes".

Res i mai

    L'adverbi "res" no sempre es correspon al nada castellà.
A vegades, el res no té sentit negatiu. Per exemple:
   "Si veus res de sospitós avisa'm",
   "Si vols res ja saps el meu telèfon".
Ja veiem que en aquestes frases caldria traduir el "res" per "algo" i que, en català, seria mal dit: "Si veus algo" o "Si vols algo". Frases que sentim tan sovint. Si de cas, podríem dir: "Si veus o si vols alguna cosa".

    Si diem: "No vull res", llavors ja veiem que es correspon perfectament al castellà: "No quiero nada".
La paraula "res" en llatí vol dir "cosa". Per això, si volem fer una negació, cal posar-hi el "no". Així si demanem "Has vist res?" si és que no, caldrà respondre: "No, no res".

    Una cosa semblant passa amb l'adverbi "mai". No sempre és una negació que es correspongui al castellà "nunca". A vegades té sentit positiu i vol dir "alguna vegada". Per exemple:
     "Si mai vens a casa, t'ensenyaré aquell llibre". (Com si diguessis: "Si alguna vegada vens a casa").
     Perquè sigui negatiu, hi posarem el no: "Mai no havia vist un llibre tan gruixut".

     "Si mai vas a França, hauràs de saber francès", "Si no hi vas mai no caldrà".

    Si, en una mateixa frase hi posem tots dos adverbis, podríem dir, per exemple:
"Si mai vols res, truca'm". (No "Si mai vols algo"). Ja veiem que no podem pas traduir al castellà, dient: "Si nunca quieres nada, llámame". Volent dir "si alguna vegada vols alguna cosa, crida'm.

    Més exemples en què remarquem amb el "no" el sentit negatiu del "mai": "En Joan mai no vindrà" o bé, "Mai no havia vist un pinetell tan gros".

A terra i el terra

    L'expressió "a terra" la podem considerar un adverbi de lloc. Així direm, per exemple: "Ha deixat la bossa allà a terra". Igualment l'expressió "per terra". Per exemple: "Li va caure tot "per terra"
    Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra". És com si diguéssim "fins a baix de tot"
    És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu. Així direm: "El terra pot ser de rajol o de fusta" o bé "El terra encara era ben moll".

Més exemples: "No aixeca un pam de terra" (és molt petit o baixet). "L'he trobat a terra". "Aquest botó corria per terra". "Digues al nen que no s'arrossegui per terra"

    Ara ja veiem que seria mal dit, per exemple: "Ha tocat al terra" en comptes de: "Ha tocat a terra" o bé: "Arriba fins al terra" o "Li ha caigut tot pel terra", en comptes de: "Arriba fins a terra" o "Li ha caigut tot per terra".

    La causa d'aquests errors està en què el castellà a tot arreu hi posaria "el suelo" amb l'article 'el'. El castellà no distingeix l'aspecte d'adverbi i el de substantiu.

    No cal comentar els casos de "la terra" com a planeta o "la terra" de conreu. També diem "Catalunya és la nostra terra". Aquí ja ho diem tot sempre correctament.

    També ha de ser ben correcte dir "el terra de la lluna" o "aterrar a la lluna", perquè, aquí "terra" i "aterrar" són paraules, que han tingut un origen però que es poden generalitzar. L'Albert Jané (AVUI 15.06.09) ens en posa exemples ben clars d'aquestes paraules com ara: espardenyes que no són d'espart, armaris sense armes, marejar-se lluny del mar, etc. També es diu embarcar en un avió.

NacióDigital escriu en espanyol: a la llista negra!

En una entrevista a en Raimon llegim la paraula ~~rabieta~~. Evidentment escriuen en espanyol i no ho han volgut traduir en català, rabiola. La seva supèrbia els perd. A la llista negra!

En una nova sobre la Montse Venturós, alcaldessa de Berga, llegim: El jutge amenaça l'alcaldessa de Berga amb presó si ~~segueix~~ desobeint. Això era al títol. Al subtítol veiem: ...~~seguirà~~ obeint el mandat...
Com que han estat advertits i, amés a més, no és pas el primer cop que fan la mateixa errada, a la llista negra!

S

— S —
* saborejar
Assaborir, gustar, paladejar: Assaborir la bellesa d’un paisatge. Menja distret, sense gustar
el que menja (no pas *Menja distret, sense saborejar el que menja).
sacsejada -> * sacsejada sísmica
Sisme i l’adjectiu sísmic, que en deriva, provenen del verb grec sieiein, que significa
sacsejar. Per tant, una *sacsejada sísmica és una sacsejada que sacseja. Per no fer aquest
pleonasme, podem fer servir terratrèmol, que té el mateix significat. Si parlem de les ones
successives que caracteritzen el fenomen, direm: la primera sacsejada, les diverses
sacsejades, sense afegir l’adjectiu. També podem parlar de fenomen sísmic, ones
sísmiques, desastre sísmic, i també d’una sacsejada tel·lúrica.
* sacudir
Ataconar, atupar, batzegar, dardar, esbatre, espolsar, sacsejar, somoure, sotragar, trontollar.
* saldar
Acabar, cloure, haver-hi: L’atac a l’ambaixada es va acabar amb la mort de dos policies(no pas *es va saldar amb la mort...).
semblar -> * sembla ser
Sembla que, segons que sembla, pel que sembla, sembla, segons es veu, segons que es
veu, aparentment.
sempre -> * sempre i quan
Sempre que, si no pas. Hi anirem demà, sempre que no plogui. Hi anirem demà si no plou
(no pas *sempre i quan no plogui).
sentar -> * sentar (o caure) malament
Un vestit, un adorn escau o no escau (no pas *cau malament ni *senta malament).
senyal
Senyal és un substantiu de gènere masculí: És un bon senyal (no pas *una bona senyal).
senyalar / assenyalar
Senyalar és "fer un senyal en alguna cosa". Assenyalar és "mostrar o designar amb el dit o
fent qualsevol altre senyal (algú o alguna cosa): Assenyaleu amb una creu el sistema de
pagament escollit (no pas *Senyaleu amb una creu...).
ser -> * a no ser que
Si doncs no, llevat que, tret que, fora que: Això no li ho perdonaré si doncs no em dóna
complida explicació. No en sabrà res, llevat que tu li ho diguis. Hi anirem, llevat que plogui.
ser -> * sigui com sigui
Sigui com vulgui, tant si és una cosa com si és l’altra, de totes passades.
* sesgat sesgada
Deformat, tendenciós, parcial: La Brunete mediàtica ofereix una informació molt
tendenciosa envers el nostre país.
* sinèrgia
Sinergia: Una sinergia és una acció combinada de diferents òrgans, moviments, etc., per a
acomplir una funció.
sobre
És incorrecte amb valor temporal de caràcter aproximatiu. Les expressions correctes
equivalents són cap a, pels volts de, pels voltants de: El tren arribarà pels volts de les nou
(no pas *El tren arribarà sobre les nou).
sol sola -> * a soles
Sol, sols, tot sol, tots sols.
* solapar
Encobrir, ocultar, dissimular.
* solapat solapada
Que obra amb ocultació, dissimulat, sorneguer.
solitari -> * en solitari
Les expressions correctes equivalents són sol, sola, tot sol, tota sola, pel seu compte,
individual: Va arribar sol a la meta (no pas *va arribar en solitari). Va enregistrar un disc
tot sol (no pas *va enregistrar un disc en solitari).
* soliviantar
Exasperar, irritar, indignar / rebel·lar-se, alçar-se.
solucionar
Neologisme aparegut al segle XX, que no ha de fer oblidar el sinònim resoldre.
* solventar
Resoldre, trobar la solució.

*sopar

Menjar, prendre (el nom “sopar” no és un castellanisme; ho és “sopar” com a verb transitiu; passa igualment amb “dinar” o “esmorzar”). Ex: Avui per sopar menjaràs arròs (no: Avui soparàs arròs).
* sordera
Sordària, sordesa.
* sorprendent sorprendentment
Sorprenent, sorprenentment.

*sortejar

Esquivar, evitar, apartar-se de, salvar, trampejar. Ex: Les barques veuen les onades i les salven. Els autos havien d’esquivar les bicicletes. No vaig saber trampejar la situació (vaig ser poc diplomàtic).
* sortir-se
Sortir: L'autocar ha sortit de la carretera (no pas *s'ha sortit de la carretera). El riu va
sortir de mare (no pas *es va sortir de mare). Sortir de la qüestió (no pas *sortir-se de la
qüestió).
* sublevar
Insurreccionar, revoltar, sollevar, remoure, amotinar, insubordinar, rebel·lar-se, tirar-se al carrer.
* sublevar-se
Aixecar-se, alçar-se, arremorar-se, avalotar-se, insurgir-se.
* sublevat sublevada
Insurgent, revolucionari, conspirador, facciós, sediciós, revoltat, conjurat.
* subsanar
Esmenar, superar: Hem d’esmenar aquesta equivocació (no pas *subsanar aquesta
equivocació). No sé si podràs superar una dificultat tan gran.
* sotasignant
Sotasignat -ada, infrascrit -a.
* staff
Directius, equip directiu, junta directiva, direcció.
suposar
L’IEC ha donat a aquest verb el significat estrangeritzant de "ser conseqüència d’alguna
cosa". Les alternatives a aquest significat són implicar, comportar, significar, representar:
Les riuades representen una gran pèrdua (millor que: suposen una gran pèrdua).

"El món" a la llista negra!

El món ens regala una altra mostra de catanyol. Hi llegim això: ...167 individus, sense que fins ara s'hagi pogut identificar a cap d'ells. Quina diferència hi ha amb ...167 individuos, sin que hasta ahora se haya podido identificar a ninguno de ellos? Calcat! Fins i tot la preposició "a" (espanyola) davant de "cap d'ells" (còpia de l'espanyol).
Frase correcta: ...167 individus, i fins ara no se n'ha pogut identificar cap.
Au, a la llista negra!