F

Catalans, no llegiu "El món"!

Acabem l'any amb una notícia trista. Hem de declarar el diari digital "El món" indigne de ser considerat un diari català. És més perillós que els diaris espanyols. És un llop amb pell d'ovella. La befa que fan de la nostra llengua no té límits. Es veu ben clar que pensen en espanyol i en fan la traducció "catalana". I això fa molt més mal que no pas si escriguessin en espanyol. La gent que no té especials coneixements del català es deixa influenciar pel que veu escrit i d'aquesta manera va engolint espanyolades a dojo.
D'aquest bloc estant ja no farem més el seguiment de les seves barbaritats. Havíem pensat que, a còpia d'assenyalar-les, faríem que escrivissin una mica millor. Ben al contrari, sembla que se'n fotin. Ho fan expressament.
Catalans, no llegiu "El món"!

X

                                                            — X
* xabacà
Xaró, vulgar, groller.
* xabola
Barraca, cabanya, cabana.
* xabolisme
Barraquisme.
* xalat
Sonat, guillat, tocat, beneit / enamorat, boig per: Està boig per una noia.
* xaleco
Jupetí, guardapits
* xanxullo
Tripijoc, martingala, negoci brut, manifasseria: Els polítics espanyols fan moltes martingales.
* xapa
Incorrecte en el sentit de "tap d'ampolla". Cal dir tap d'ampolla, tap corona o simplement tap..
* xapar -> xapat a l'antiga
Fet o pastat a l'antiga.
* xapurrejar
Xampurrejar.
* xapussa
Nyap, bunyol, esguerro, potineria, adob provisional, barroeria: Els qui van venir a pintar a casa van fer una potineria. Farem un adob provisional per fer anar el programa de moment (a l’ordinador). Facin algun adob per sortir del pas.
* xapusser
Matusser, potiner.
* xasco
Miquel, rebuf, refús.
* xinxar
Molestar, empipar, fer la guitza, fer la llesca, fer la tinyeta, fer la punyeta, emprenyar.

* xinxar-se
Fer-se fotre: No em va voler escoltar, doncs ara que es faci fotre!
* xiringuito
Guingueta, quiosquet: Un quiosquet de begudes a la platja.
* xistar
Piular, obrir la boca: No ha piulat en tota la tarda.
xistar -> * sense xistar
Sense dir ni piu, sense dir res, sense badar boca, sense dir ni ase ni bèstia.
* xivar
Xerrar, espiar, delatar, acusar.
* xivato
Espieta, xerraire, delator.
* xorrada
Poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria.
* xorrejar
Rajar, regalimar, regalar: Aquesta camisa regalima.
* xulo
Trempat, graciós / Presumit, fatxenda / bufó, vistós, xamós / Pinxo, perdonavides /
Desvergonyit, poca-vergonya / Macarró.

* xunga
Broma, gresca.
* xupada
Pipada (de fum) / Xuclada, xarrup, xarrupada (de líquid).
* xupar
Llepar: llepar un caramel / Xuclar, xarrupar / Xuclar: aquest paper xucla l'aigua / Pipar:
pipar un cigar / Menjar-se: els advocats se li mengen els diners / llepar-se: llepar-se els
dits / mamar-se: mamar-se el dit

* xupeton
Xuclet, xuclada.
xurro
Nyap, bunyol: Hom diu que les novel·les en espanyol de la Maria de la Pau Janer són un nyap.
* xuxeria, xuxes
Galindaina, bagatel·la, fotesa, llepolia.

V,W

                                                             — V,W
vacil·lar
No té el significat de presumir, gallejar, faronejar, fer el merda, fer ostentació de, fer
burla, acollonir.

* vagància
Ganduleria, mandra, peresa, gossera.
* valiós valiosa
Valuós, estimable, important, preuat.
* valla
Tanca, tancat, cleda, paret, reixa, barrera: Han retirat les tanques dels camps de futbol.
* varis vàries
Alguns, uns quants, diversos, diferents, un cert nombre de: Ho he sentit dir unes quantes
vegades
(no pas *vàries vegades).
vegada -> * una i una altra vegada
Una vegada i una altra.
vegada -> una vegada per totes
Una locució sinònima és una vegada per sempre.
* venider
Venidor.
ventilar
Ventilar és "fer circular l’aire per un lloc tancat". No té sentit figurat. En aquest cas cal
substituir-lo per dir, esbombar, divulgar, propalar, publicar, fer saber, comentar,
escampar: Cal esbombar els casos de corrupció del govern anterior
(no pas *ventilar els
casos de corrupció
).
* verossímil
Versemblant.
* verossimilitud
Versemblança.
* versus
Contra.
vessant
L’IEC admet el gènere femení per a vessant amb el significat de "aspecte, punt de vista".
Tradicionalment hem fet servir el masculí: Els dos vessants d’un mateix problema (millor
que: Les dues vessants d’un mateix problema).
* virgueria
Filigrana, delicadesa, meravella, exquisidesa, obra mestra: És una escultura ben bonica:
has fet una obra mestra. Faig filigranes amb la pilota
(no pas *virgueries amb la pilota).
* viruta
Encenall, floc.
vista -> * fer la vista grossa
Passar bou per bèstia grossa, fer els ulls grossos, fer com qui no hi veu.
* vivenda
Estrangerisme popularitzat per TV3 i promogut pel seu llibre d'estil, que substituirem, segons el context, pels mots genuïns catalans estatge, habitatge: Per resoldre el problema de l’accés dels joves a l’habitatge, els socialistes espanyols proposen de fer apartaments de 30 m2 (no pas *accés a la vivenda, ni tampoc *vivendes de 30 m2).
vistiplau
És un substantiu i va sense guionets: amb el vistiplau del president. Si va al final d’un
document per introduir la signatura del càrrec que en dóna conformitat, escriurem vist i plau.
web
Substantiu masculí. Hem de dir: lloc web, el web del Parlament de Catalunya. Però quan fa
funcions adjectives, com pàgina web, concorda amb el femení encara que elidim el
substantiu: la web per pàgina web.

U

                                                            — U
ubicar
Trobar-se, situar: El monument és situat a la plaça (no pas *està ubicat a la plaça)
* ubicu ubícua
Ubic, ubiqua.
ull -> * en un obrir i tancar d'ulls
En un tancar i obrir d'ulls, en un dir ai, en un instant, en un girar d'ulls, en un batre d'ulls,
en un tres i no res.

últim -> * per últim
Per fi, en fi, a l'últim, finalment, per acabar, al capdavall.
últim -> * estar a les últimes
Estar a les acaballes.
últim -> * a últims de
A la fi de, a final de, a les acaballes de, a les darreries de.
últim -> * a l'última
A l'última moda.
* unànim
Unànime.
* uniformitzar
Uniformar, fer uniforme.
urgir
Urgir vol dir ésser urgent, córrer pressa.
És incorrecte amb el sentit de instar, apressar: El parlament instà el govern perquè...

T

                                                        — T
tacany
Castellanisme admès per l’IEC. Gasiu, garrepa, mesquí, avar, del puny estret.
tal -> * què tal?
1. Què: Què te n'ha semblat del pis? (no pas *Què tal t'ha semblat el pis)
2. Com va això?, com anem?
* taladrar
Trepar, foradar, perforar, barrinar: Ens ha costat molt de perforar la paret amb aquesta
broca.

* taladradora, taladre
Perforadora, maquina de foradar, trepant.
* talant
Tarannà, natural, caràcter, disposició: Diuen que el president espanyol té un nou tarannà;
però no te’n refiïs gaire de la gent de l’altiplà ibèric.

* tamany
Mida, grandària, format, dimensió, format, grandor, grossària, grossor, gran: De quin gran
ha de ser? Dos dipòsits de la mateixa grandor. La grandària d’una sala. Una escultura a
mida natural.

* tambalejar
Trontollar, balancejar, ballar: Cada cop que mous aquest moble el fas trontollar.
tant -> en tant que
En tant que vol dir "en la mesura que": Treballarà en tant que la salut li ho permetrà. Però
no és sinònim de com a, en qualitat de: Va intervenir-hi com a afectat (no pas: * en tant
que afectat
). Hi parlaré en qualitat de soci (no pas: * en tant que soci).
* tarta
Pastís, coca.
temps -> * portar temps
És incorrecte l’ús del verb portar per a introduir expressions de temps. En són formes
correctes equivalents, d’acord amb el context, fer, ser, passar, transcórrer, trigar: Fa deu
anys que estudio Dret
(no pas *porto 10 anys estudiant Dret). Eren al minut 44 (no pas
*portaven 44 minuts de joc
). Ha trigat tres anys a veure’l (no pas *Portava tres anys
sense veure’l
).
* texte
Text. El plural és textos.
terra -> * caure al terra
Les coses, quan cauen, cauen a terra, no pas *cauen al terra.
teta
Castellanisme admès per l’IEC. Mamella, pit, popa.
* timar
Robar, engalipar, ensarronar, estafar, engalipar, esquilar, penjar la llufa, fotre, clavar-la.
tirar
1. Arriar: Un carro arriat per dos cavalls (no pas: *tirat per dos cavalls). 
2. Donar: Les pomes enguany van donades (no pas: *van tirades [de preu]). 
3. Engegar: Ho van engegar tot pel precipici (no pas: *tirar pel precipici). 
4. Estirar: Estira fort! (no pas: *Tira fort!).
5. Etzibar: Li va etzibar un cop de roc (no pas: *Li va tirar una pedra).
6. Fotre: Li van fotre els mobles al carrer (no pas: *Li van tirar els mobles al carrer).
7. Fotre a mar, fotre a la bassa: Això ja ho pots fotre a la bassa, que no val res (no pas:
*ja ho pots tirar
). 
8. Llançar: Llançar una fletxa (no pas: *tirar una fletxa).
9. Llençar: Llenceu els papers a la paperera (no pas: *tireu els papers).
* tirat tirada
Barat, regalat, molt barat, molt bé de preu, a un preu rebentat, a bon preu, a baix preu, a
cap preu: Ens van vendre el cotxe a molt bon preu.

* tonteria
Baboiada, bagatel·la, bajanada, bajania, bajocada, beneiteria, beneitura, bertranada, bestiesa,
blederia, capbuidada, carallada, collonada, idiotesa, magallada, peguesa, totxesa,
ximpleria, ximplesa.

* tonto tonta
Ximple, babau, tòtil, tanoca.
* tormenta
Tempesta, temporal, tempestat.
* traïcionar
Trair.
treballar * treballar dur
Treballar de valent, pencar.
trencar -> * trencar-se el pit
Fotre’s de, riure’s de: El Madrid perd Samuel i a Barcelona tothom se’n fot perquè el seu
substitut serà Pavón
(no pas *es trenca el pit).
* trepar
Enfilar-se, grimpar: Aquesta herba s’ha enfilat molt. En Pere ha grimpat a l’empresa.
treure
No s’ha de fer servir en lloc de privar o impedir, amb el significat d’"ésser obstacle": Això
no priva que se senti ofesa
(no pas *Això no treu que se senti ofesa).
trinar -> * estar algú que trina
Treure foc pels queixals, estar rabiós.
* tumbona
Gandula. Una cadira plegable amb el seient de roba i les potes articulades en forma d'aspa
és una gandula, no pas una *tumbona.

* tunda
Tonyina, allisada, fart de llenya, estomacada, gec d’hòsties.

El Món, un diari vergonyós! A la llista negra!

Hi podem veure aquest títol: Zidane: "Hem de sortir al Camp Nou 'amb el cul apretat'"
Apretat, senyors d'aquest diari vergonyós? Apretat? A la notícia hi teniu 4 comentaris, i tots denuncien el fet que feu malbé la llengua. Per tant, un cop més a la llista negra!